brisa
-
1. Forta olor de raïm madur i passat i de celler enmig del camp, amb un cel blau, net i pur, al peu de la terra roja i la pedra calcària del Montsant.
2. «Conjunt de pellofes, rapa i pinyolada del raïm premsat o trepitjat, al qual s’ha llevat el most; cast. orujo. Be n’apartarà | fondo la brisa | sens pagar sisa | pens ne begué, Spill 6351. Perque la brisa per estar axuta no s’escalfàs y se fes agra, Agustí Secr. 100. Sobre un piloc de brisa seca, Ruyra Parada 25» [DCVB]. Vegeu rapa.
-
1. Vent de periodicitat diària originat al litoral per l’escalfament diferencial de la superfície de la terra respecte a la de la mar i, a l’interior, per l’escalfament diferencial entre la muntanya i la vall. [GDLC]
2. Residu sòlid que resta del raïm després de ser trepitjat o premsat. [GDLC]
3. Orquestra popular d’instruments d’aire, formada per la Rapa, la Pellofa, la Polpa i el Pinyol.
-
El que queda del raïm quan s’ha buidat de most. En surt l’orujo i la grapa.