Toquen a mort, en Capçanes, mentre fem el vermut després d’un bon passeig. Em demane quants secrets s’emporten aquells tocs, quants somnis, quantes carícies, quantes hores de treball, quant d’esforç, quantes llàgrimes, quants anys de vida. Hi ha novel·les senceres en els tocs de campanes, i estic sempre a l’aguait, per furtar-ne.