cofí
-
Trena la teva il·lusió
i suca-la amb l’or de l’olivera
perquè el riu
es desfaci del cos pel cofí
i n’ompli l’esperit
d’altres despulles. -
Cabàs pla, d’espart, on s’hi fica l’oliva mòlta per premsar-la. El palpe i hi puc percebre la pasta, intangiblement, i també, encara, les olives glorioses, incitants, desfent-se entre les mans, com el record d’un record. I no se m’escapa l’abrupta excepció de l’instant, el llenegadís punt d’inflexió en el qual, si present i futur no s’acoblen mínimament, l’aspre passat no impera, com un rajolí d’oli.
-
És com un cabàs però pla. Serveix per amorosir a les olives el dolor de ser mòltes, així pareixen un oli ben bo. Ara, però, és moda fer-los servir d’estora a les cases dels pobles. És llur penitència: ser trepitjats per peus humans. Però, en comptes d’oli, només se’n treu pols i brutícies diverses.
-
Caragol d’espart antigament usat per guardar-hi les olives mòltes. Hem deixat de guardar-hi olives, però continuem trepitjant-los, perquè són a totes les entrades i eixides de les cases, on fan d’estoreta. De cofí a coixí per als peus.