1. Forma del pretèrit amb què comencen les rondalles mallorquines, imperfet de l’ésser. «Això era i no era, bon viatge faci la cadernera», anuncien. Per ventura la cosa va ser com s’explicarà a continuació, o per ventura no. Tothom és i no és.
2. Període cronològic de durada indefinida que comença amb un fet important (travessar la porta del Perxe), a partir del qual hom compta els anys i del qual pren sovint el nom. Per exemple, l’era del Pep.
3. Era també és el nom d’una habitació de ponent, batejada amb un cartell a la porta, que té una finestra al carrer de la Font, que dona a l’antiga era del Molar, prop de l’església on sonen les campanes cada quart d’hora.
A l’habitació, damunt l’escriptori, un full diu: «Terreny planer i més o menys circular on es batien els cereals i es dansava a les festes». Vora el full, viscuts per les lectures, s’apilen uns quants llibres de Joaquim Soler.