A serra Espasa o l’Era del Foro, l’espai i el temps es fusionaren fins a implosionar i deixar erma i seca la terra, assedegada de sacrificis rituals que l’omplin i la reguin. La gent, avui en dia, hi hauria de pujar a llegir, és l’activitat més propera al broll de sang, fora ganivet. Cercles de lectors asseguts a terra amb mans obertes oferint contarelles i paraules d’un altre món. La terra deixaria, per un moment, de tenir set.
1. Forma del pretèrit amb què comencen les rondalles mallorquines, imperfet de l’ésser. «Això era i no era, bon viatge faci la cadernera», anuncien. Per ventura la cosa va ser com s’explicarà a continuació, o per ventura no. Tothom és i no és.
2. Període cronològic de durada indefinida que comença amb un fet important (travessar la porta del Perxe), a partir del qual hom compta els anys i del qual pren sovint el nom. Per exemple, l’era del Pep.
3. Era també és el nom d’una habitació de ponent, batejada amb un cartell a la porta, que té una finestra al carrer de la Font, que dona a l’antiga era del Molar, prop de l’església on sonen les campanes cada quart d’hora.
A l’habitació, damunt l’escriptori, un full diu: «Terreny planer i més o menys circular on es batien els cereals i es dansava a les festes». Vora el full, viscuts per les lectures, s’apilen uns quants llibres de Joaquim Soler.
Voler-ne la pols i anar-hi. Era polsinosa i hi vaig anar.