Eugènia
-
1. A Bellmunt hi ha uns budells de geganta soterrats. Són visitables.
2. Quan entre dins dels teus passadissos negres, entre dins de mi.
-
Ens trobem a Bellmunt del Priorat, descendint a peu per aquesta mina que, de tant en tant, hem de baixar ajupint-nos. Una mina que compta amb vint plantes subterrànies, catorze quilòmetres de galeries i sis-cents vint metres de profunditat. Molts números segurament per aquesta visita guiada on només es recorre la primera planta; l’única oberta al públic. Però tot i això set-cents metres de galeria il·luminats amb petits llums que pengen de la paret i ens acompanyen al llarg de tot aquest tram guiat. Res a veure amb com ho viuria la gent que va treballar aquí a principi del segle passat, quan aquesta mina es trobava en plena explotació minera. Eugènia, aquesta mina amb nom de dona, per més que les dones que treballaven en aquest centre miner les tenien a una altra banda. Si el temps es pogués fer enrere, de segur que trobaríem gent picant, extraient galena o procedint al tractament del mineral. Una feina dura que més d’un compaginava a més amb el treball del camp. Alguns per arribar a la mina venien directament de les colònies mineres, altres havien de travessar diversos pobles a peu per després trobar-se tancats en la profunditat d’aquest lloc que ara s’intueix fred i humit. Alhora, el pas del temps ha anat revestint de blanc sostres i parets, com si tot d’una volgués esborrar la pista del que s’extreia aquí. A fora el sol s’obre entre les muntanyes, però aquí baix la llum natural no va obrir mai camí, en qualsevol cas eren els treballadors qui s’obrien pas mentre els perillava la vida per qualsevol d’aquests entramats de galeries, sempre de dos en dos i amb un petit llum que els feia de guia, perquè si hi hagués hagut més llum i millor perspectiva d’on realment es trobaven, probablement no haurien tornat.