Al Prioritat hi fa una calor acubada, antiga, plena de mosques. A canvi té balmes, obagues, carenes, codinetes i turons, com canta Quimi Portet. I té fonts. Corrents d’aigua frescal que venen qui sap d’on i arriben a l’altre cap de món, venes d’aigua que esclaten fecundes, feraces, generoses, aquí i allà i allà deçà. L’aigua fa possible el raïm i fa néixer el blat, i després ja venen el cup i el vi, la farina, la post de fènyer, el pa. L’aigua rega també les oliveres, i amb això ja tenim l’alimentació mediterrània essencial. A Mallorca i a Menorca, els habitants dels talaiots i de les navetes amb una petita bossa de cuir a la cintura que contenia farina per fer-se una coca, i unes olives seques, eren parents directes, per via tectònica, de les fonts que esclaten al Priorat, dins una balma frescal, on ara podem agafar forces abans de tornar a pujar el camí costerut.
Les fonts, que són una meravella en elles mateixes, van ser destrossades pels modernistes. Que s’hagin d’ensenyar no vol dir que ens les haguem de creure.
Parella artística de la paraula doll.