Gala
-
Des del primer moment vàrem saber que una de les riqueses d’aquest territori era la parla, un mosaic de paraules i formes verbals diferents, un mosaic que fa gola i fa música a tots els sentits. Una de les paraules que vaig descobrir amb més delit va ser la paraula gala. Perquè no sabia que s’encenien les gales, tan sols creia que es vestien de gala, i sense cremar-se, o sí, tal vegada. Llavors vaig aprofitar per encendre’n una jo també, un vespre, al Perxe, perquè en aquella casa hi havien d’haver passat moltes persones, de vives encara ara, de mortes ara mateix, i feia falta una bona gala per convocar-ne els esperits. Perquè si «el lloc és la gent», es pot escriure sense la consciència d’aquesta doble realitat que habita cada espai?
-
Qui hagi tingut l’oportunitat d’allotjar-se al Perxe sabrà que aquesta casa es troba a l’extrem més antic del poble del Molar. Dissenyada de nou, consta avui en dia de sis habitacions dobles, totes elles batejades amb noms molt arrelats a la terra, una de les quals es diu Gala. Aquesta està ubicada a la primera planta, damunt mateix de la biblioteca del Centre Quim Soler, per la qual cosa no és d’estranyar que tant al prestatge com a cada tauleta de nit trobem algun llibre, la lectura del qual aportarà caliu i seguirà endolcint l’estada. Gala té com a emblema el roig del vi i el foc. Per més que la passió més ardent també podria encabir-s’hi a causa de la grandària del llit. En qualsevol cas, jo no vaig arribar a intimar tant amb els autòctons, però aquest color càlid sempre és present a la cambra, i això sí que puc dir-ho en primera persona. Podem trobar-lo tant a la vànova com a les cortines, així com també de bon matí, quan la primera llum del dia comença a escolar-se per aquest teixit i et fa acudir al vidre, obrint el balcó de bat a bat, fins que s’aprecia una lluminositat que va obrint-se camí des de la muntanya, ressaltant terrenys, com un vel que avança lentament per la comarca i l’omple de matisos. Més tard, quan al vespre, després d’una jornada trepidant caminant sobre el terreny tornem a la cambra i no hi ha més que silenci, trobarem a la taula d’escriptori una gerra d’aigua fresca per als més assedegats.