Marçà
-
La cúpula de Santa Maria. La Florència del Priorat.
-
Al museu de Marçà hi ha l’escultura de terra cuita d’un Crist avergonyit, obra del Marcel·lí Giné. L’escriptor l’ha pogut veure unes hores abans de pujar a la vinya de la Céline. El Crist està instal·lat en un racó del museu, no se sap si per accentuar la seva vergonya o per protegir-lo de les mirades burletes o incrèdules dels visitants. L’artista l’ha desclavat de la creu, el representa amb el cap cot i el serrell li tapa la cara. Té les cames doblegades en un gest forçat, i ensenya les nafres obertes a les mans com si volgués convèncer l’espectador que el seu sacrifici ha estat inútil. I prou que ho aconsegueix. L’escriptor, quan se’l troba, queda com parat: ha vist cristos en totes les postures imaginables: majestuosos, torturats, triomfants, dolorosos, agònics, rutilants, afligits, però tots sempre estan afectats per una altíssima dignitat divina, fins i tot en la pitjor de les circumstàncies possibles. Però el Crist de Marçà està desposseït de qualsevol mena d’aura, ja no és més la segona persona de la Trinitat, ni hi ha cap possibilitat que ho torni a ser. L’escriptor sap de què s’avergonyeix. L’escriptor també se sent avergonyit d’haver de participar —ni que sigui com a testimoni— en la contemplació descarnada del seu fracàs. I el comprèn molt bé.