1. Si fos paràgraf seria paràgraf sense conjuncions ni signes de puntuació, això és, una successió de mots sense polir en perfecte equilibri.
2. Ordenació del desordre o viceversa. Perquè l’ordre —i el desordre— són als ulls del que mira i observa. Com la bellesa. En tot cas, pausa en el camí. O camí en si mateix. Teixit cicatritzat del paisatge. Fre, frontissa, frontera.
3. I si la disposició de les pedres no obeís únicament a raons de forma i mida? I si el margener decidís col·locar-les per colors? I si li abellís crear-hi franges horitzontals, imitant vetes o estrats?
4. Biblioteca petrificada.