Jo tampoc sabia —fins que no vaig estar-me al Perxe, aquells quatre dies— que al Priorat n’hi havia una.
I amb 20 galeries.
I amb vinga túnels i més túnels.
I des de fa més de mil —i més de dos-mil!— anys.
Ara ja ho sé.
I vosaltres també.
I, a més, a hores d’ara, també sabem que, a la mina, hi ha una fada molt voluntariosa.
Amb vareta de plom (marca PRIORATO, és clar!).
1. Unitat monetària de l’antiga Grècia, equivalent a 100 dracmes.
2. Mina Eugènia —situada a 400 m de la vila de Bellmunt del Priorat, una de les mines més importants a causa de les seves dimensions i rendiment extractiu. Destacà en l’explotació de galena, mineral de plom.
Durant el segle xx la comarca del Priorat fou un dels centres miners més importants de Catalunya.
Baixats els metres de profunditat accessibles, tants com 35 metres, m’adono de la duresa, precarietat i el perill d’un treball combinat, en molts casos, amb l’activitat agrícola.
Una extracció manual amb l’únic objectiu d’aconseguir el mineral que els donaria una opció de subsistència.
Parets humides que accentuen, encara més, la fortalesa de les persones que s’hi dedicaven, exposades a la incertesa de saber si en sortirien vius acabada la llarga jornada laboral.
Unes generacions d’avantpassats que van treballar sense mesura; ara només en queda un record, un record visitable i visible que ens ajuda a conèixer un passat complicat i mereixedor de ser valorat.