olivera mil·lenària, l’
-
Hem anat a tocar de la Vilella Alta, però ens hem quedat a peu de carretera. Allà, lo Cateri i el Ferran ens han presentat l’olivera mil·lenària. Es veu que en tenen cura entre tots, ja que un d’ells ha dit que s’havia d’esporgar i aviat aniria a fer-ho. L’olivera feia impressió. Semblava més antiga que el sòl que trepitjàvem. Era un garbuix de branques i fulles. Cridava l’atenció el tronc amb aquells dibuixos sobre la seva escorça, tan profunds i marcats. Tenia plecs i tavelles com si un escultor l’hagués estat treballant dies i dies. Em semblava un camp mal llaurat, amb uns solcs impossibles i també les galtes de l’àvia Teresa, abans de morir-se.
Si penses en tot el que deu haver vist passar aquest arbre...