Vegeu banc.
A qui pertanyen les ombres desmemoriades assegudes al pedrís? Una és d’un iaio amb boina i ulleres de cul de got que guarda cacauets a la butxaca i ha perdut el bastó. Parant l’orella podem sentir, vint anys després, com encara ens diu guapetona. L’altra ombra és la d’un home que xiula i té una marca al peu de quan un taló afilat el va trepitjar al ball del poble, quan encara perseguia mosses per treure-les a ballar. I jo m’alço del pedrís contenta de saludar-los i la meva ombra no hi queda atrapada perquè és migdia i me la trepitjo.