(versió i adaptació mètrica, en dodecasíl·labs, d’un fragment de Lo mig del món)
És lo darrer representant de la nissaga
dels draps aprofitats: ve del llençol de lli,
del drap de casa o del saquet de sofre. Sí:
només un ull nostàlgic veu el món que amaga.
Fregar los vidres amb aquell pedaç amb flors,
excoixinera de tants anys, potser dibuixa
retalls de somnis en los vidres dels balcons
o fa ballar l’enyor damunt la corda fluixa.
1. Un dels mots prioratins que l’any 2021 una mestra jubilada va incloure en un joc examen a una colla d’escriptors.
2. Tira de roba vella, aprofitada per emparralar.
3. Últim estadi d’un llarg procés que va començar o bé sembrant la llavor d’un cotoner o d’un lli, o bé xollant una ovella.