Núria Garcia Quera

1. Adalil que l’any 2021 va fer un guiatge a tres escriptores i dos escriptors pel poble d’Albarca. Com a bon guia que sap les terres i els camins (vegeu crònica de Desclot), va portar-los a uns llocs extraordinaris que ell percebia com a possibles localitzacions cinematogràfiques: unes tombes antropomorfes; el Roure de la Rasa; les restes circulars d’una antiga carbonera; el tall de roca sobre la vall del Silenci; les ruïnes dels Hostalets; l’església; el pla del castell...
2. Jove compromès amb el territori, amb un vesant creatiu. Casteller de la Colla Jove de Tarragona, empleat del celler Cap de Ruc, entès amb vins i màster en cinema, es diu que aviat se sentirà a parlar de les seves composicions audiovisuals.
3. Personatge amb expressions memorables. Una d’elles és la interpretació etimològica d’Albarca com a «lloc meravellós i idíl·lic», amb la qual delata l’estimació pel poble del seu besavi. L’altra és «cada vi s’explica».

1. Adalil especialitzada en uns guiatges en què la història del seu poble i la història de la seva vida esdevenen indestriables. L’any 2021 va aconseguir emocionar cinc escriptors. Amb ordre, claredat i energia, va començar per narrar el naixement del Molar i del seu topònim —‘allà on s’extreien les pedres per a fer moles’—, juntament amb el seu propi naixement. Va ser a la taula del menjador de casa seva perquè els llits eren massa baixos i es necessitava més altura per treballar. Després, l’explicació de les mines de galena de prop del poble, utilitzades durant la guerra civil com a hospital, la va portar a una nit de Sant Jaume. Era estiu i les finestres de casa seva estaven obertes. Van sentir un brogit que s’apropava. Centenars de soldats es dirigien a la batalla de l’Ebre. Només se sentia el soroll de les sabates perquè caminaven en silenci. Molts eren de la quinta del biberó. Un dels pocs que va sobreviure va ser el seu pare.

2. Mestra de Barcelona, avui jubilada, que va saber gaudir dels actes culturals i la vida de ciutat.

3. Filla de les vinyes del Priorat, on hi té el cor i la família. Avui vol que quedi constància d’on venen i on han arribat. Ara al Molar hi ha disset bodegues, però el passat va ser molt diferent. Recorda una tarda en què conduïa un tractor que es va quedar sense frens. També les dones carregant la bugada dalt del cap. Se’n fa creus d’haver viscut tants canvis en només una vida.

1. Adalil que, més que mostrar una bona cavalcada de sarraïns (vegeu crònica de Desclot), l’any 2021 va fer cavalcar uns escriptors com si fossin correcamins.

2. Guia del poble de Torroja més insòlit. Un poble prou gran com per acollir l’Associació Astronòmica Torroja del Priorat; prou estrany com perquè els carrers costeruts estiguin empedrats amb relliscosos còdols de riu; prou atractiu com perquè els americans hi comprin cases; prou estrambòtic com perquè un habitant tingui un museu amb premses de vi medievals; i prou il·lustre com perquè hi hagi un orgue del segle XVIII i un organista que ja l’ha tocat en 1.500 misses.

3. Individu amb un passat de mestre de primària i professor d’institut, conegut pels seus múltiples interessos. Viu en un edifici gegant atapeït d’objectes antics i restaurats amb precisió científica per les seves mans polifacètiques. Una de les seves passions és la fabricació de cervesa. Excessiu en tot, en fa quinze de diferents! L’altra és l’astronomia. Savi com és, el 2021 va aconseguir sorprendre els cinc escriptors amb una imatge extraterrestre. Ja negra nit, els va portar als afores de Torroja i va fer que uns ovnis de Reus, equipats amb una dotzena de grans telescopis, els mostressin la Lluna, Júpiter i Saturn.

1. Adalil que viu a la Morera, tot i haver nascut a Reus. Es distingeix per posar un títol a les visites guiades pel seu poble. El títol d’una visita del 2021 va ser Quatre històries i un calidoscopi. Les històries les explicava en diferents racons del poble, després de convidar cinc escriptors a estar en silenci i copsar allò que hi havia més enllà del que veien.
2. Alcaldessa que obra amb enginy i sap les entrades de la terra (vegeu crònica de Jaume I), com ara el clavegueram, l’aigua potable, els problemes d’habitatge, el cens demogràfic o el col·lapse de visitants els caps de setmana de primavera i tardor.
3. Dona formada en psicologia que en cada parada de la visita dels escriptors permetia descobrir moments i emocions de la seva vida. A la seu del Parc Natural de Montsant, el valor de l’amistat. A la seu de l’ajuntament, l’esforç i la resiliència. Al refugi de la Morera de Montsant, el gust per allò comú que dona vida als pobles. I al castell reconstruït, però sense cap ús, l’amor per la terra.

1. Adalil que coneix bé la terra i els passos (vegeu crònica de Desclot) i l’any 2021 va fer de guia de Siurana a una colla d’escriptors. És capaç d’avançar pel camí de la Trona, al caire del precipici, com si passegés per la platja tot remullant-se els peus.
2. Home amb posat calmós, de tarannà amable. Fa trenta anys que viu en un fabulós escenari de mineral rogenc i vistes llunyanes. Té les claus de la Siurana oculta als milers de turistes i escaladors dels caps de setmana: el castell i el Salt de la Reina Mora, l’interior de l’església, l’Abadia...
3. Humà que accepta amb resignació viure dins del parc temàtic més conegut del Priorat, on abunden roques amb signatures i pintades, racons plens de paper de vàter i pudor a pixat aquí i allà. Tanmateix, gràcies a la seva saviesa de bon vivant, va aconseguir que els escriptors del 2021 oblidessin tot allò mentre prenien un vermut rere l’absis de l’església.

1. Escriptor sigil·lós i matiner amb qui plau gaudir d’una conversa durant els esmorzars de cal Perxe. Intel·ligent i culte, ho fa amb la serenitat d’aquell que ja ha carregat unes quantes motxilles.
2. Home discret, mesurat i treballador, amb una vida ordenada. Amb disciplina metòdica, aconsegueix reservar unes quantes hores diàries per escriure.
3. Professor d’escriptura de la UNED. Reconeix aprendre ensenyant l’ofici.
4. Valencià profund i clarivident, amb frases cèlebres. Una podria ser «l’únic que no viu del món editorial és l’escriptor». L’altra, «tenim veu, però no tenim altaveu».

1. Un dels mots prioratins que l’any 2021 una mestra jubilada va incloure en un joc examen a una colla d’escriptors.
2. Se’n diu d’aquella femella que ha avortat: ovella afollada, vaca afollada, cabra afollada.
3. Mot divisible, que dona per molt: afoll, foll, folla, follat, follada, olla, ollat, llat, lla, a...

1. Bar de la Morera de Montsant amb un nom que, amb el temps, s’ha convertit en un fòssil toponímic que ens informa del passat. Així, Priorat ens informa que havia estat la terra d’un prior, Torroja que hi havia hagut una torre roja, el Molar que era un lloc d’on s’extreien moles i el Bar L’Únic que durant un temps era l’únic bar del poble.
2. Noms d’establiments de restauració a Barcelona, Prades, Sant Sadurní d’Anoia o Vilafranca del Penedès, entre d’altres. Tots voldrien ser els únics bars amb el nom Únic, però com que n’hi ha tants, cap d’ells ho és.

Peça de roba que el Montsant solia posar-se per avisar els humans que aviat plouria. Va donar peu a una dita molt coneguda que es repetia mentre s’assenyalava la serra: Si el Montsant porta capell, aigua segura. Per aquells temps, molts quilòmetres més al nord, en una vall dels Pirineus els seus habitants tenien el mateix costum, però el nom de la muntanya era lleugerament diferent: Si el Montsent porta barret, al cap de dos dies plou. Ara les muntanyes ja no porten ni capells ni barrets, ja no hi plou, i els humans no coneixen el significat d’aquelles dites.

1. Cep amb forma de vas, contrari al cep emparrat. Mentre que el de vas és un cep lliure, l’emparrat viu lligat a pals i diversos nivells de filats. El de vas és el cep tradicional, el rebel que forma barricades perquè no hi entrin les màquines. L’emparrat està completament domat, de manera que és més productiu i facilita la feina de tot: les màquines, el llaurat, el podat, la collita... El cep en vas aixeca quatre braços principals, curts però prou robustos com perquè aguantin les vergues. El cep emparrat només té dos braços en creu i estan lligats amb filferros, fet que remet a una imatge que s’acostuma a trobar a dins de les esglésies.
2. Cep en procés d’extinció, promoguda des de l’Administració. Es diu que, per millorar les vinyes i la seva gestió, és molt recomanable transformar o reconvertir els ceps en vas en ceps emparrats.

1. Un dels mots prioratins que l’any 2021 una mestra jubilada va incloure en un joc examen a una colla d’escriptors.
2. Mot juganer i infantil amb desenes de sinònims catalans: cambuleta, candeleta, capbusseta, capgirolla, capitomba, cucavela, figuereta, giravela, tombarella, volantí...
3. Giravolt que es fa amb el cos quan aquest no té hèrnies discals, obesitat, incontinència, embaràs avançat, lumbàlgia, artrosi, cervicàlgia, diarrees, ciàtica, anèmia, contractures, càlculs renals, traumatismes, insuficiència cardíaca, hipertensió, infecció d’orina, marejos, febre, osteoporosi, brots epilèptics, intoxicació intestinal... És a dir, giravolt que els infants fan amb el cos.

1. Temporal de neu que el gener del 2021 va paralitzar dramàticament el Priorat. Les carreteres van quedar tallades, les escoles tancades, l’electricitat i el gas no fluïen, les ones de telèfons i internet van desaparèixer, alguns sostres de naus industrials es van enfonsar i els habitants d’unes quantes masies van quedar aïllats durant dies.
2. Temporal de neu que el gener de l’any 2021 va afavorir extraordinàriament el Priorat. Uns gruixos de neu que feia trenta anys que no s’hi veien van permetre augmentar les reserves hídriques de la comarca, va podar tantes oliveres que els seus propietaris van poder acumular llenya per més d’un hivern, i la nevada i el fred van ser decisius per a una verema excepcionalment bona en quantitat i qualitat.

1. Jueu.
2. Pronúncia de jueu en alguns punts del Priorat.
3. Testimoni fonètic recollit a Siurana per boca d’un adalil. Tot i que aquell dia l’adalil duia la mascareta anticovid i les betes li deformaven les orelles i la part inferior del nas, sembla que això no va influir en la pronúncia, que seria el resultat d’una inserció antihiàtica de la bilabial epentètica /b/.

1. Fill o filla del poble del Masroig, Priorat.
2. Pronúncia de masrojà, masrojana.
3. De la unió d’un marrotxà i d’una molerenca (filla del Molar, Priorat), que teòricament havien de ser fills de pobles rivals, l’any 1955 en va néixer una prioratina coneguda per Roser Vernet Anguera.

1. Per la que escriu aquesta entrada, Orgue va amb majúscula perquè, a partir d’estar al Priorat, orgue ha deixat de ser un nom comú.
2. Instrument francès que cada diumenge toca el viticultor Carles Miró a la missa de l’església de Torroja del Priorat.
3. Animal de metall i de fusta de Torroja del Priorat. Emet uns sons inconfusibles que omplen l’aire i tallen l’alè. Uns sons en què es barregen la potència, el volum i el so allargat que surt de 1.400 tubs; els cruixits de la banqueta i l’empostissat de fusta que sosté la bèstia; la remor de pedals, tirants i varetes; i el frec de les tecles quan pugen i baixen.

1. Parc Natural creat al Priorat el 2002, un any després de la creació del Parc Natural dels Ports (Terra Alta, Baix Ebre, Montsià). Un i altre van néixer com a mesures apaivagadores de conflictes territorials. En el cas del Priorat, es volien construir parcs eòlics en espais tan emblemàtics i identitaris com la serra de Montsant, la serra de la Llena o la Mola de Colldejou.
2. Parc Natural creat gràcies al moviment social de la Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat, constituïda l’any 1999. És una de les primeres plataformes de mobilització ciutadana de Catalunya.
3. Parc Natural que ha de servir per recordar-nos que cal estar sempre alerta i preparats per defensar el territori —és a dir, la Terra— de qualsevol amenaça.

1. Un dels mots prioratins que l’any 2021 una mestra jubilada va incloure en un joc examen a una colla d’escriptors.
2. Tira de roba vella, aprofitada per emparralar.
3. Últim estadi d’un llarg procés que va començar o bé sembrant la llavor d’un cotoner o d’un lli, o bé xollant una ovella.

1. Concavitats del Priorat. Gràcies a les faldilles foradades de les elevacions del voltant, són uns vergers humits i frondosos, entre els plecs dels quals hi conviuen una gran diversitat de plaers animals i vegetals.
2. Fondalades de l’orografia prioratina on molts matins s’hi instal·la la boira aterrada. Diuen que el senyor Ebre hi té molt a veure, tot i que el senyor sol és el qui s’encarrega d’esvair-la a mesura que passen les hores.

1. Adjectiu que forma molts topònims al Priorat: coll Roig, Collroig, Colls Rojos, Cova Roja, Mas del Roig, Masroig, Pena Roja, Puig Roig, Rogerals, Rovellosa, Sarroges, Torroja...
2. Color de la roca i la terra en força indrets del Priorat. Gresos rojos, en diuen els científics. El roig mineral, així que arriba la tardor, s’enfila per la sàvia dels ceps i els tenyeix les fulles amb uns matisos rogencs únics al món. El mateix els succeeix als rovellons, fins al punt que hi ha qui diu que es va menjar un tros d’amanita moscaria pensant-se que era un vedra (rovelló al punt).

1. Exemplar vegetal solemne, imponent, amb un peu de tres metres de diàmetre.
2. Roure supervivent de tales, incendis, sequeres, vandalisme i plagues. Apareix al mig del bosc després de seguir l’Itinerari de Flora d’Abarca. Havent conegut l’alzina, el pi, el garric, la pinassa, l’aranyoner, la carrasca o l’arç blanc, quan hom es troba al davant del Roure de la Rasa, l’únic que pot fer és deixar-se abraçar per les seves branques, talment braços de lluitador de sumo.

1. Qualitat de les línies que formen les carreteres del Priorat, diferents a les línies de les carreteres del Pallars Sobirà, que serien marranxoles (giragonses més tancades i amb desnivell).
2. Línia culpable que durant molts anys el Ral·li de Catalunya (RallyRACC Catalunya - Costa Daurada), amb els milers de visitants, passés pel Priorat. Llavors els prioratins, per evitar que els seguidors entressin, acampessin, embrutessin, fessin malbé i caguessin als seus camps, s’havien d’avançar a la seva arribada i femar-los ben femats.
3. Una prova més que la unió fa la força: des de l’any 2016 el Ral·li de Catalunya ja no passa pel Priorat.
4. Una prova més de l’atracció per allò sinuós: encara hi ha alguns equips del Ral·li de Catalunya que entrenen al Priorat.

1. Mena de llagosta o grill amb el nom científic de Lluciapomaresius panteli. És un ortòpter endèmic del Montsant, on s’ha mantingut durant 30 milions d’anys. De tons amarronats, negres i grisos, és un insecte elegant, amb una dieta omnívora, reproducció a partir de la posta d’ous i capacitat cantaire tant del mascle com de la femella, fet inusual en espècies properes. Un cant regular que sorgeix a partir del frec de les seves ales frontals. Segons Beate i Hans Klau Pfau, que el 2014 van estudiar els cants d’una parella de someretes, en primer lloc el mascle fa una crida d’amor des d’unes branques enlairades perquè el so arribi lluny. Així que la femella respon, s’inicia un duo durant el qual es respecten els torns de paraula i de vegades emeten sons curts i diferents només per confirmar que se segueix el fil de la conversa. Tant per la seva bioacústica, com per les seves característiques generals, la somereta es considera un insecte extraordinari, però malauradament en vies d’extinció.
2. La somereta del Montsant va ser descoberta el 1897 pel jesuïta i entomòleg Longí Navàs i Ferré. Ell va ser l’assassí d’un mascle i una femella, que es conserven dissecats al Museu de Ciències Naturals de Madrid.

1. Nom que rep la viticultura basada en ceps situats en indrets inclinats, de difícil accés i mecanització impossible. Sovint es requereix material d’escalada per fer la poda i la verema.
2. Viticultura prioratina que produeix uns vins de coster excel·lents.
3. Pràctica vinícola amb dificultats per al relleu generacional degut al vertigen de viticultors joves. Al Priorat es plantegen crear una Escola d’Acrobàcia d’on en podria sorgir un planter de viticultors especialitzats en el vi de coster.