Si arreu tota pedra fa paret, al Priorat tota canya fa persiana. Originalíssima variant de la persiana de fusta de tota la vida, la persiana de canya aporta un toc de personalitat tan poderós a la finestra que tapa, que el Consell Comarcal n’està estudiant la implantació a totes les cases rurals, per fer-ne un símbol de la identitat prioratina i més d’un celler estudia col·locar-les també com a porta d’entrada de la cava on s’acumula el vi.
Sempre tenen alguna cosa d’esperançadors els dies que comencen darrere una persiana de fusta d’aquelles que es desmaien damunt les baranes dels balcons. La llum que dibuixa pentagrames al sol del llit, l’emoció infantil de si el barranc baixarà ple rere els llistons, el test d’alfàbrega guardiana dels mosquits, l’aspresa del cordill que rasca les mans de nena.
Darrere de quin lledoner acabarà aquest divendres que ara m’espia els racons de la memòria?