A la nit les estrelles queden més a prop si les mires des del Molar o des del Masroig. Una nit les vam mirar amb alguns dels companys escriptors, abans de tancar-nos cadascú a la seva habitació, on jo, aquell vespre, vaig rebre visites. Va venir en Carrasclet, queixant-se de l’estàtua de Capçanes que no correspon a la seva fesomia, va aparèixer petit i rabassut, ell tot solet. També van venir un grapat de sants, com sant Nin i sant Non, els dos germans protectors de la terra i els seus fruits, o sant Gregori, que té una ermita impressionant devora Falset. «En aquella saó...», varen començar a dir, «en aquella saó, que era la nostra saó, tot era diferent, existien els vents i les seves estacions», però en obrir els ulls, tothom es va esfumar i fora de la finestra, tan sols tornava a néixer la boira.
Estat de la terra, resultat d’una ploguda, que la fa particularment apta per a sembrar-hi i treballar-la. Grau d’humitat d’una terra, que fa que estigui en condicions òptimes per treballar-la.
Nom d’una de les cambres del Perxe, al Molar. És l’habitació que em va tocar, després de triar-la a cegues, collint un dels paperets amb els diferents noms escrits, que ens va oferir la Roser Vernet. Amb les parets de color préssec, domina la cambra un llit de matrimoni amb un capçal de ferro forjat i policromat, ple de flors, on s’hi dorm de meravella. Just al davant, una finestra dona a l’entrada de la casa. A banda i banda, una agradable llum difosa surt de dues velles teules allargassades.
És la cambra que m’ha tocat en sort. No té vistes al jardí, ni al paisatge, però veig un carreró íntim, que en ser fosc s’omple de suggeridores històries, amb unes poques finestres que protegeixen els secrets dels estadants. Però saó és una de les més belles paraules del diccionari, tres lletres, dues síl·labes, forta i suau alhora. Quan plou, la pluja es mesura per la saó que ha deixat: dos dits de saó, un forc, un pam... I si no n’ha fet, no mereix el nom de pluja. La neu és bona perquè fa saó. És el que els pares han deixat en nosaltres, el que nosaltres volem deixar als fills. És el que «Priorat en persona» deixarà en el meu record: un bon pam de saó.