Des del mirador de la Figuera s’hi veu bona part del Priorat, i s’entén millor l’entrellat d’aquell país. La Vilella Baixa i Alta, Gratallops, Morera, Siurana... Pobles pintorescs, al bell mig d’una geologia crispada, nerviosa, diversa, cataclismàtica que diria Josep Pla. La pissarra llicorella, amb aquell color ala de mosca, torna el terreny molt singular, particularment sec i esquerp, on s’enfilen en els costers les vinyes. El Montsant, calcari, regna per sobre de tot el paisatge, amb els seus cingles, de balmes arrodonides, per colp ataronjades. És un paisatge imponent, i alhora humil, contingut, de campanars senzills. «El meu país és tan petit que des de dalt d’un campanar sempre es pot veure el campanar veí», canta Lluís Llach. Doncs això mateix. País petit ple d’art i vida.
Fins ara el Priorat era el record d’un record del meu avi, de la retirada de l’Ebre i d’un periple impossible per tornar a casa. Era això i ara és això i una altra cosa. No sé ben bé què, però és una altra cosa.
Brot d’il·lusió que neix de la terra regada de vi.
El paisatge es desferma com la llumLa memòria entollada, el perfum
de la boira, el silenci i el grinyol
i tots els altres ocells cecs del dol
em redueixen a mer embalum.
Sí, t’esperaré sota l’arbre en flames.
A les seves branques canta la cendra
de les paraules que jo hi vaig estendre.
Batolla-la si pots mentre destrames
els secrets que bleixen rere les gammes
de colors d’aquesta fruita aspra i tendra.
1. Monestir o casa religiosa regida per un prior.
2. Ofici o dignitat de prior o priora.
3. Vi d’alta graduació (de 14º a 19º), ric en taní, fi i relativament baix d’extracte sec.
4. Comarca del Principat de Catalunya, a la regió de Tarragona, amb 23 municipis i 9.319 habitants, la capital de la qual és Falset. El Priorat és una denominació que comprèn un territori geològic, un altre d’històric, un altre de DO (Priorat i Montsant) i un d’oficial.