Al Priorat n’hi ha una, amb majúscula, que està molt alta. Després n’hi ha més, però amb minúscula.
1. Allí on un penja l’hàbit, els estudis i el que faci falta.
2. Allí on no es recomana fer la becaina, ja que es diu que té l’ombra negra i que aquells qui gosen dormisquejar-hi a sota, es lleven amb mal cos. (Vegeu també l’entrada migdiada.)
La Figuera Municipi del Priorat que és com la Torre Eiffel: vagis on vagis de la comarca, sempre el veus.
Fonda la Figuera Restaurant fonda del poble abans esmentat. (Vegeu també les entrades cresta i light.)
Des del Molar, la serp arriba a la Figuera, a dalt de tot del turó, amb els repetidors, al trencaclosques del barret piramidal de cases.
La vinya esparracada s’arrossega de set. Pobres ermitans de la Figuera. Garnatxa peluda, grisa, roja, fina... Carroll, gatoll, escarrollar, espampolar, esbrotimar...
Abans, al Priorat, cada casa tenia la seua figuera. Les figues seques en mal estat se les menjaven els animals i les en bon estat, les persones.