Porxo que comunica dues cases, aixopluc de les lletres, que s’alimenten de converses llargues, menjar casolà i bon vi.
Arribes al Molar. Ets la darrera. La colla de Barcelona s’han organitzat i han fet el viatge junts. En Martí, que venia de València, també ha arribat més prest que tu. Les instruccions que et donen per telèfon són tan clares que ni tan sols fent cas al navegador et pots perdre. Boira, plugim, pedres que t’observen en silenci, balconades que diuen sí, abraçades. Els ulls blaus de na Roser et fiten, t’interroguen, t’abracen, t’acompanyen. M’has fet patir, et diu. Tu dius un monosíl·lab i l’abraces. Coneixies la casa perquè fa uns quants anys, una nit de tardor, també humida, hi vas sopar. No ha perdut la calidesa que perceps quan hi entres. Va ser una nit de vi i de confidències, aquella. De descoberta. Va obrir una porta que, tot i el temps que ha passat, mai més no s’ha tancat.
Els prospectes, la pàgina web, i fins i tot la propietària, us diran que és una casa rural. I de fet també ho és. Però en realitat el Perxe és una prolongació de Roser Vernet. Les finestres són, per exemple, ulls seus.
El cor? Ella li ha posat un nom: Centre Quim Soler.
(variacions al voltant d’un tast de vins)
Conserva la conversa,
conversador
(conversa d’or).
Conserva de serva
(conserva d’or)
i converses de reserves.
Converses diverses:
converses de versos,
de vins i de tanins.