La quarta edició de Priorat en persona ha estat, com sempre, en dos parts, en dos anys consecutius (2015- 2016). De dos anys en dos anys anem sumant paraules, que conformen ja un corpus que comença a ser una mena de constel·lació de punts que dibuixen un paisatge físic i humà amb el qual els escriptors que ens han visitat (ja en portem 23!) ens identifiquen. Sempre a partir d’allò que els adalils (que ja en són 16) els han mostrat i explicat.

No totes les entrades fan referència a experiències viscudes, directament, al Priorat. Però sí que el detonant, en certa manera, s’ha produït a partir de la trobada en aquets espai-temps, i amb los companys amb qui l’han compartit.

Homes i dones vinguts d’arreu dels Països Catalans, escriptors veterans, primerencs i agosarats, arriben amb ulls i orelles ben oberts, alguns sense saber gaire on van ni què se’ls demanarà. Sense saber amb qui es trobaran ni què els farem fer durant aquesta mena de colònies curioses… En aquesta edició això ha estat una mica bastant així. Cada edició és diferent, el resultat també, i aquí està la gràcia. Enguany hem tingut més percentatge de poetes, hem encetat la vinguda de més enllà de la mar…

Mirades i veus diferents, encara que l’objecte mirat i contat pugui coincidir.

Les cloendes s’han fet a la Serra d’Almos i Marçà.