Sílvia Puig

Dona, emprenedora i d’una vitalitat pròpia d’heroïna grega

Quan la vaig veure, l’Albert Villaró ja hi pensava el que jo ja no

A la seva memòria hi ha inundacions, abelles i llicorella. El vi que produeix sap a Faulkner, a mitologia, a fonoll.

L’entusiasme conduït per una joventut plena d’experiència. La força de tot plegat.

Ànima inesgotable i carregada d’energia que fa brollar meravelles entre les pampes.

La Sílvia —belluguet amb ulleres de sol i mocador negre— s’enfila damunt de les bótes com si fos un isard. La criatura que gesta, protegida pel líquid amniòtic, nota els moviments, riu i compta els dies que falten per sortir a veure la vinya.