Mercè Arànega (Badalona, 1948)
Ha pintat quadres i ha fet exposicions, ha portat un taller de plàstica, ha donat classes d’il·lustració a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics Llotja de Barcelona, ha fet cursets per a mestres i cursos de postgrau de dinamització lectora, també ha impartit conferències i xerrades a diverses entitats del país i també a Perpinyà, Utrecht i Budapest.
Visita moltes escoles i biblioteques per explicar als nens i a les nenes com neix un conte, i col·labora amb la Institució de les Lletres Catalanes per dinamitzar la lectura.
Però al que dedica més temps és a il·lustrar i escriure contes.
Ha il·lustrat molts contes infantils de diversos autors i ha creat les seves pròpies cinc col·leccions escrites i il·lustrades per ella.
Per a mes informació: www.mercearanega.com.
És la primera persona que vaig veure dels que després formaríem «la colla del Perxe». Riallera, amable, dinàmica. Es nota que està avesada a tractar amb infants.
Ve del Vallès (ja ho digué Pere Quart: com el Vallès no hi ha res).
És escriptora per a poder dibuixar; és a dir, que primer dibuixa i després escriu per a il·lustrar els dibuixos. Per tant, té les mans més sàvies que els escriptors pelats, perquè el seu idioma l’entén tothom.
No beu vi (ningú no és perfecte, que diria en Billy Wilder), però, si cal, el trasmuda en aquarel·la líquida i s’afegeix a la festa amb nous colors. Ja ho he dit: és la més sàvia de tots nosaltres.