Element líquid fonamental per a l’aparició i la proliferació de la vida en totes les seves formes. Element líquid fonamental per a l’aparició i la proliferació de la civilització en totes les seves formes. Element líquid fonamental per a l’aparició i la proliferació de la indústria en totes les seves formes. Element líquid fonamental per a l’aparició i la proliferació de l’extinció en totes les seves formes.
La que falta. La que hi havia i que es van endur. La del riu que van buidar amb enganys i subterfugis. Eren els anys noranta del segle passat. Van prometre aigua corrent a pressió, que als pobles no n’hi havia. I, a canvi, res, tothom tranquil, una minúcia equivalent, un transvasament de conca que amb prou feines s’hi notarà.
Ara el riu ha de viure obligat a ser riera esquàlida, però manté, si l’hi mires, un orgull antic. En un balcó, que es vegi des del camí, una pancarta ho explica i ho recorda: «Ens estan robant l’aigua del Priorat». I el Siurana la reclama. Per tornar a ser com era. Que res tenia a veure amb la intermitència que ara li atorguen: «Si fos un riu estacional, com s’expliquen els molins? Si fos un riu estacional, al setembre, època de la molta, no haurien pogut treballar el gra».
Justa la fusta.
L’aigua i la vida, l’aigua i el camí. El camí de la vida que tot ho tirava amunt, cap al cel. Infants que jugaven i feien xivarri mentre pujaven a les roques que, com lloms de rinoceronts, sobresortien d’uns meandres tímids i tranquils. Plantes i arbres que n’han estat guardians i guies i que, d’un temps ençà, han envaït el que l’aigua, segrestada furtivament, ha deixat lliure. I l’aigua ja no és camí ni vida i s’ha tornat dolor i lluita. Lluita per fer reversible una captura que tot ho ha modificat i que fa parlar del passat, d’allò que era i ja no és i que s’ha tornat silenci i herbassars.
1. «No tot ho fa l’aigua». (RV)
2. «No ho fa tot l’aigua». Oït als Guiamets.
3. «Per a mi el Priorat és el riu Siurana». (AE)
4. L’aigua és la base del territori»: diu en Josep Palet mirant el riu Montsant i parlant de blauets, polles d’aigua, barbs i mirallets que fan un efecte de llum quan neden. Aprenc què és l’ICO, l’Institut Català d’Ornitologia.
5. «L’aigua se’n va cap a la conca del Siurana, i a la Ribera d’Ebre hi ha aigua rajant». (JBB)
6. Cada cop és més de secà aquesta terra?!: em pregunto
Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans és un «líquid transparent, inodor, insípid, compost d’hidrogen i oxigen, de fórmula H2O, que fon a 0 °C i bull a 100 °C».
Allò que el diccionari sembla haver oblidat és com sona aquesta aigua quan surt a doll de la muntanya i, contenta d’haver canviat d’aires, llisca rieroladament muntanya avall.