Suñé Cugat, Ester

ester

Ester Suñé Cugat (la Fatarella, 1980) és diplomada en Relacions Laborals per la Universitat Rovira i Virgili (URV). Li agrada compaginar diverses activitats, però la creació literària és la seva debilitat. Ha rebut diversos premis de narrativa, un gènere que també atresora, però els últims anys de la seva trajectòria se centra en la poesia. Amb la publicació del seu primer recull de poemes, Esperit de llima, ens mostra el seu positivisme i el seu propi univers, aparentment senzill, però amb un rerefons farcit d’inquietuds.

Retrat fet per Ignasi Mora

Intriga que tot d’una vages a conèixer cinc persones amb qui conviuràs un cap de setmana. Un punt en la ratlla de la teua vida. Recorde que en sentir el nom d’Ester, vaig pensar Ester Suñé, la Fatarella, 1980, poeta i narradora. Podíem haver-nos contat la vida, intimar, compartir-nos. També reinventar-nos, per què no? Però se’ns esmunyen aquestes possibilitats als escriptors no expansius. Se m’obria una galeria de personatges per a farcir-los de biografies. Ester el dia de Nadal que va conèixer L. i el viatge a Escandinàvia. Ester descobreix l’origen de la seua família. Després, Ester agafa la melmelada i unta el pa com G. Ester travessa el sorprenent túnel de la ficció i s’escampa en molts punts en la ratlla de la teua vida. [IMT]
_

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR
12

Entrades del diccionari

Aforisme
m

Un aforisme és un adagi lacònic que expressa un pensament laberíntic d’estructura colpidora o estètica. Un bon vi dosificat pot ser una font d’inspiració irrefutable. Escriure és guarnir un paper amb destresa. Un paisatge pot ser imaginatiu i un imaginatiu pot crear un paisatge.

arbequina
f

arbequina

Varietat d’oliva més extensa al nostre territori, amb més renom i coneguda.

Violeta, verda i ben lluenta, l’arbequina és un fruit que deixa empremta al Priorat, i adquireix personalitat pròpia i ben remarcada.

Engalanant les oliveres del terreny, resistint els canvis abruptes de temperatura, s’obté un fruit tan qualificat que, amb el pas del temps i el treball dedicat, es va fent lloc en una comarca on el vi n’és la referència més coneguda. Fins al punt d’obtenir una denominació d’origen, que certifica la naturalitat del producte.

Les característiques geològiques, terrenys calcaris, llicorelles i granítics, fan que també es puguin conrear altres varietats (farga, rojal, morrut i sevillenca) però en petites quantitats que ni de bon tros li treuen el paper protagonista a la reina de les olives: l’arbequina.

A les faldes del Montsant vàrem apreciar unes oliveres i no va ser des de la llunyania, les vàrem tocar, olorar, i gaudint de la narració del sistema emprat, el de l’agricultura ecològica, s’obté com a resultat l’oli Cavaloca, format per arbequina i rogenc.

Després de tastar-lo em quedo amb un gust aromàtic, essències vegetals, testimoniatge afruitat que concedeix la possibilitat de participar-hi a tots els sentits.

Un tresor resultat d’un compromís, d’un esforç i d’unes creences unides per aconseguir un producte final, projectat a l’èxit.

Percebre les impassibles connotacions
d’un suc d’oliva ben daurat
com a ornament immutable,
m’enllustra el paladar
que he aconseguit ensinistrar.
Ruixaria tot allò que pogués ser ingesta
per enaltir les vivències comunes
i plaure perseverant
allò que el pas del temps fa obviar.

falda
f

1 Peça de vestir que utilitzen les dones del Priorat (i les de la resta del planeta) per cobrir-se la part del cos que va des de la cintura fins on es desitgi.

2 Sinònim de coster de muntanya, part més baixa d’una serra.

He vist la serra del Montsant, ella també em creuava mirada i l’he olorada i he percebut la seva orografia accidentada i, perquè no dir-ho, he copsat part de la seva espiritualitat i capacitat d’estimular tant els observants novells com la resta de membres que tenen el plaer d’acompanyar-la a diari.

Passejar pel Priorat, amb la constant presència d’aquella corona de munts, és com sentir-se ben rebut per un parc natural que s’encarrega d’acollir de la mateixa manera els visitants, que la seva rica diversitat d’espècies vegetals i animals.

Els congostos i els barrancs em prevenien de l’exterior, perquè en pogués gaudir amb més intimitat durant la meva estada i em restés un record profitós.

Ficaria

1. Celidònia petita/menor. Gatassa.

2. Celler ubicat a la Figuera (Priorat) on es combinen diverses formes d’entendre la matemàtica vinatera:
Ficus Carica = Ficaria Vins
Garnatxa negra + Cabernet Sauvignon + Syrah = Ficaria Vins
Finca Cerverola + Finca Els Plans + Finca Solsides = Ficaria Vins
Pater + Èlia = Ficaria Vins

Grècia

1.Oficialment la República Hel·lènica, país del sud-est d’Europa que forma part de la Unió Europea.

2. No només els camins porten a Roma, si ho desitgem amb suficient força podem trepitjar Grècia sense bellugar-nos del Priorat. La mostra evident ens la va facilitar una jove enòloga que va designar el seu celler amb el nom de la petita illa grega, Ithaca.
Captivada per la història i pels mites, decideix ambientar la seva activitat econòmica i oferir uns vins diferenciadors, realitzant tot el procés, a partir dels ceps que ella mateixa va plantar i fins a arribar al producte final tan gustós, tot transmetent, amb energia i vitalitat la seva trajectòria i el seu procés evolutiu.
Cada ínfim racó de les seves finques té un significat prominent, que ella viu amb estima i duent sempre un rerefons d’esperit grec.

mina
f

1. Unitat monetària de l’antiga Grècia, equivalent a 100 dracmes.

2. Mina Eugènia —situada a 400 m de la vila de Bellmunt del Priorat, una de les mines més importants a causa de les seves dimensions i rendiment extractiu. Destacà en l’explotació de galena, mineral de plom.
Durant el segle xx la comarca del Priorat fou un dels centres miners més importants de Catalunya.
Baixats els metres de profunditat accessibles, tants com 35 metres, m’adono de la duresa, precarietat i el perill d’un treball combinat, en molts casos, amb l’activitat agrícola.
Una extracció manual amb l’únic objectiu d’aconseguir el mineral que els donaria una opció de subsistència.
Parets humides que accentuen, encara més, la fortalesa de les persones que s’hi dedicaven, exposades a la incertesa de saber si en sortirien vius acabada la llarga jornada laboral.
Unes generacions d’avantpassats que van treballar sense mesura; ara només en queda un record, un record visitable i visible que ens ajuda a conèixer un passat complicat i mereixedor de ser valorat.

COMPARTIR COMPARTIR COMPARTIR