Òscar Palazón Ferré (Lleida, 1969) és professor de secundària, escriptor i traductor. Ha escrit els poemaris Atles de la memòria (Cossetània, 2005) i el coit imperfecte (March Editor, 2010) i les novel·les Un rostre que no és meu (Cossetània, 2008) i El fotògraf (Ara Llibres, 2008), publicada en castellà per JP Libros el 2010. Viu a Les Borges del Camp.
Retrat fet per Albert Villaró
L’Òscar ens arriba tard, a misses dites, però així que treu el cap pel Perxe és com si hi hagués arribat el primer i fos ell qui ens esperés. Té una feina important, més que no pas les nostres, que, més o menys desvagats o més lliures, hem pogut escapar-nos de les rutines i obligacions un dijous al matí. Però arriba l’Òscar i ja hi som tots, perquè ens faltava una rialla oberta, una simpatia radical, sense timideses ni costures. A tots els grups hi ha d’haver un catalitzador, algú capaç de lligar la maionesa, el cosí que no veus gaire sovint però que cau bé a tota la família, l’amic que potser no xerra gaire però a qui tothom escolta amb atenció. És d’aquelles persones que prenen notes en una llibreteta, i després, d’aquell full amb quatre ratlles, n’escriu un capítol de novel·la, en fa un dibuix o compta un poema colpidor. I, tot i això, i per més que ho provem, és impossible envejar-lo. [AVB]
_
Entrades del diccionari
- alcohol m
1. Substància volàtil. Com la imaginació. Com els records. Com el fum, la boira i la cendra. Com jo què sé.
2. Substància voluble. Com algú que recorda que imaginà columnes de fum, mars de boira i núvols de cendra.
3. Substància soluble. Com l’argila. Com els somnis. Com la percepció del temps.
- aroma m
Palíndrom imperfecte.
- aroma de móra m
Un altre palíndrom defectuós.
- caçador de papallones, El
Relat guanyador del Premi de Narrativa Amadeu Pi i Secall 1998 (Falset). Primer reconeixement literari d’Òscar Palazón. Una història que no parla de lepidòpters, sinó del procés creatiu, i que acaba així:
«No fou necessari afegir res més. El pot caigué a càmera lenta i s’esmicolà contra la moqueta. Ningú no féu res. Van romandre glaçats, veient com l’insecte ascendia, voletejava per damunt dels seus caps i s’esmunyia per l’escletxa d’una finestra que ningú no recordava haver deixat entreoberta.»
- caragols m pl
Animals d’una paciència còsmica, que en ploure i eixir el sol semblen senyores d’un cert volum que passegen amb un paraigua. A l’hora de la veritat, però, són immolats en benefici de la causa alimentària humana.
- Carrasclet, el
(1682-1743) Soldat i guerriller que lluità contra l’exèrcit borbònic de Felip V. Ell també s’hauria oposat a la instal·lació d’aerogeneradors.
