Priorat en persona

2017-2018

Cinquena Edició

Aquest 2018 es conclou la cinquena edició del Priorat en Persona, és a dir que celebrem els 10 anys d’aquesta iniciativa que esdevé el projecte més ambiciós del Centre Quim Soler, la literatura i el vi.

Ja des del seu naixement, lo PEP s’ha plantejat com una inversió de futur, com una mena de rec gota a gota que fa saó de manera lenta però continuada. La web va creixent i augmentant los textos que autors molt diversos, d’arreu dels Països Catalans, han escrit arran de la seua visita al Priorat. Molts d’ells han tornat. Tots han esdevingut de maneres diverses i amb diferents intensitats, una mena d’altaveus d’un territori, el nostre, que les persones que els van fer d’amfitrions els van ensenyar a conèixer i, per què no, a valorar.

Durant aquests deu anys també, totes aquelles persones de la comarca que han fet aquesta tasca de fer conèixer el Priorat personal de cadascú, també han après a transmetre allò que de vegades no som conscients que tenim. L’enriquiment, doncs, és recíproc.

I a la vegada, entre uns i altres, escriptors entre ells, adalils entre ells i barrejats los uns amb los altres, han sorgit combois de menes diverses, que ens fan trobar encara nous sentits a la iniciativa.

Ens hem passejat per pobles, teatres, casals, per fer actes públics que expliquin què fem, perquè ho fem i qui som. Hem anat a instituts i escoles, els alumnes han pogut conversar sobre els textos que han treballat, aquells textos que els parlen de les diverses maneres de mirar un territori, que és lo seu.

N’estem contents, i volem seguir avançant i per celebrar el 10è aniversari, en farem alguna de grossa…

Les cloendes s’han fet a La Morera i Ulldemolins.

Diccionari

A~Z:*Ø
Diccionari 2017-2018
73
Entrades

Autors 2017-2018

Més autors

Adalils 2017-2018

Més adalils

Crònica 2017-2018

Del bressol de la comarca, al forn de la mongia, a la vista més esplèndida dels Solans, passant per les vinyes de costers impossibles de Porrera i l’art de retornar la vida la fusta antiga al Masroig. I dos postes de sol a les ermites que aguaiten sempre des de dalt.