Jaume Oliver

Gràcies a una passió boja
per cinquanta mil sabers
ha fet que sigui Torroja
el centre de l’univers.

Duu l’infinit al cognom i a la passió per l’univers. Fa més d’un quart de segle que és membre de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell. Fa vint-i-dos anys que presideix l’Associació Astronòmica Torroja del Priorat, que va fundar.

També li entusiasma la història de l’art, que transcendeix el temps. D’aquí, potser, que li agradi restaurar rellotges antics. Restaurar és intentar recuperar allò que el temps intentà destruir. Ca seva és més gran per dins que per fora, i sembla un museu, amb mobles recuperats i pintures i escultures de la seva dona, na Gemma Pedrals, qui hi té un taller.

En Jaume ens ofereix cervesa artesana feta per ell mateix, i ens mostra el telescopi que hi ha al terrat. Després anirem a l’església, on l’orgue exhalarà un aire de finals del segle XVIII. I al vespre veurem les estrelles des del poliesportiu, perquè hi haurà organitzat un observatori. Veurem Júpiter i Saturn amb els anells, tan a prop, que impressiona.

En Jaume és capaç de fer que sentim a la vora, com si fossin aquí mateix, coses que són molt lluny, en el temps i l’espai.

Deixar-ho tot per un dels millors cels de Catalunya. Quina bogeria tan sensacional, la d’en Jaume. De Sabadell a Torroja. Tot per poder veure els estels que estic convençuda que, si pogués, també col·leccionaria, com tots els objectes que atresora a casa seva i que parlen de la seva vida anterior al museu: càntirs i rellotges, fotos familiars i utensilis del camp que fan d’avantsala al laboratori on elabora, tot sol, la cervesa artesana amb què brindem al captard. Diria d’ell que sent una curiositat genuïna fins i tot per les coses que coneix molt bé. Una mena d’il·lusió infantil d’inventor, de voler compartir cada petita cosa que l’apassiona amb tots els qui l’escoltem.

1. Adalil que, més que mostrar una bona cavalcada de sarraïns (vegeu crònica de Desclot), l’any 2021 va fer cavalcar uns escriptors com si fossin correcamins.

2. Guia del poble de Torroja més insòlit. Un poble prou gran com per acollir l’Associació Astronòmica Torroja del Priorat; prou estrany com perquè els carrers costeruts estiguin empedrats amb relliscosos còdols de riu; prou atractiu com perquè els americans hi comprin cases; prou estrambòtic com perquè un habitant tingui un museu amb premses de vi medievals; i prou il·lustre com perquè hi hagi un orgue del segle XVIII i un organista que ja l’ha tocat en 1.500 misses.

3. Individu amb un passat de mestre de primària i professor d’institut, conegut pels seus múltiples interessos. Viu en un edifici gegant atapeït d’objectes antics i restaurats amb precisió científica per les seves mans polifacètiques. Una de les seves passions és la fabricació de cervesa. Excessiu en tot, en fa quinze de diferents! L’altra és l’astronomia. Savi com és, el 2021 va aconseguir sorprendre els cinc escriptors amb una imatge extraterrestre. Ja negra nit, els va portar als afores de Torroja i va fer que uns ovnis de Reus, equipats amb una dotzena de grans telescopis, els mostressin la Lluna, Júpiter i Saturn.

La paraula generositat se’t queda curta, Jaume (i Gemma, clar): ens vas obrir les portes de casa teua com si ens coneguérem de sempre, i ens vas mostrar el fruit del vostre afany col·leccionista, i de les teues habilitats per tornar a la vida velles andròmines. Em vaig quedar embadalit davant del rellotge (el del relleu de la bruixa, ja saps) que presidia un dels corredors de la teua casa laberíntica i acollidora alhora, i també davant d’un altre, més senzill, que em va recordar el que donava les hores a casa dels meus avis quan jo hi corria amb pantalons curts i la imaginació lliure. Em van impressionar els nus que dibuixa la Gemma i que decoraven envans i escales. I vaig gaudir de la teua cervesa, saborosa i espurnejant, perquè sí, també saps fer cervesa. I, per si no disposàvem de proves suficients, ens vas invitar al teu sancta santorum: quasi res, Jaume, quasi res. Però no en tenies prou, encara, i ens vas dur a l’església de Torroja i allà se’m va encongir el cor d’escoltar la magnificència de l’orgue i vaig riure amb la gràcia sorneguera de l’organista viticultor. I, a la nit, vaig poder passejar la mirada pels cràters de la Lluna i pels satèl·lits de Júpiter i pels anells de Saturn i vaig entendre per què t’enamoren Torroja i el Priorat, i em va commoure saber que havies convocat tota aquella gernació d’astrònoms perquè nosaltres, que durant tots aquests dies havíem gaudit del privilegi de la vostra terra sinuosa i amable, poguérem gaudir també del regal incomparable del cel que s’hi albira.